Clipping premsa XVI Trobada de Campaners //
  • Aquesta trobada és considerada com una de les més importants que es realitzen a Europa i està organitzada per l’Ajuntament d’Os de Balaguer la Confraria de Campaners de Catalunya.
  • El mestre campaner Abel Portilla, Gajano (Cantàbria) va fondre dues campanes davant el públic mitjançant un mètode tradicional de l’Edat Mitjana.
  • «Les campanes i els campaners són un patrimoni cultural que cal salvar».

Molde de la campana bajo tierra.

Durant els dies 26 i 27 d’abril es va celebrar a Os de Balaguer (Lleida) la XVI Trobada de Campaners i que va reunir a uns 100 campaners de tot l’Estat i al voltant de 5.000 visitants. Aquesta trobada és considerada com una de les més importants realitzades a Europa i està organitzada per l’Ajuntament d’Os de Balaguer, el Consorci del Montsec i la Confraria de Campaners de Catalunya. A més, paral·lelament a la Trobada, també es va desenvolupar la Fira de Campanes (fira del sector on es van reunir empreses especialitzades, fonedors i instal·ladores fonamentalment) i la Demostració d’Oficis Perduts.

Ignasi Cortés, alcalde d’Os de Balaguer, afirma que «la Trobada de Campaners d’Os de Balaguer té com a principals objectius el de reivindicar l’ofici de campaner, la conservació de la tradició dels campaners i els tocs de campana i, per últim, fer una festa al voltant de les campanes per donar a conèixer la seva cultura, música i tradició entre la societat». «Les campanes i els campaners són un patrimoni cultural que cal salvar», explica Cortés.

Ignasi Cortés, alcalde de Os de Balaguer.

En aquesta edició, i per segona vegada a la història de la Trobada de Campaners, un dels més reconeguts fonedors de campanes de l’Estat, Abel Portilla, de «Hermanos Portilla«, del municipi de Gajano (Cantàbria), va fondre el bronze de dues campanes davant el públic; mitjançant el sistema tradicional de fosa amb un forn de fang i palla i amb llenya dels voltants, «Fosa a peu de torre», tal com es realitzava a l’Edat Mitjana.

Ara ja no es realitzen campanes mitjançant aquest sistema a causa de la seva gran dificultat. L’última vegada fou l’any 2000 i també va ser feta per Abel Portilla a Os de Balaguer. Aquest any es va fondre campanes per a les ermites de la Verge d’Aguilar i la Verge de Montalegre patrona del Seminari Menor de Barcelona. Abel Montilla prové d’un llinatge de fonedors que es remunta ja –documentat- a Marcos de Linares que va morir l’any 1732. La família ha exercit aquest ofici de mestre de campanes sense interrupció a Gajano.

Imagen del horno tradicional ubicado en Os de Balaguer.

Per la seva banda, el pare Valentí Tena, monjo del Monestir de Montserrat, secretari de la Confraria de Campaners de Catalunya i un dels principals estudiosos de campanes, assenyala que «les campanes són història i realitat lligada a la vida dels pobles». En opinió de Tena, si el gran orgue és el rei dels instruments de la música sagrada dintre del temple, «la campana és la veu, el so que ens convida a la pregària a l’Església. Els fets de la vida: guerres, invasions i revolucions, en temps de decadència i segles d’esplendor, demostren la vida agermanada, en el bé i en el mal d’aquests voluminosos instruments musicals» i afegeix que «la campana és l’únic instrument musical que no ha variat el seu so en el decurs dels segles».